Fisioteràpia / Osteopatia: 650 454 101
Entrenament personal / Readaptació
funcional: 690 036 625
OSTEOPATIA
​
L'Osteopatia és la ciència i l'art de diagnosticar i tractar mitjançant teràpia manual, les disfuncions de mobilitat dels teixits del cos humà, que provoquen trastorns i que pertorben l'estat de salut de l'organisme. Té una visió molt global de la salut, i té en compte l’origen multifactorial dels elements que pertorben i desequilibren el cos, són elements físics, químics, emocionals, ambientals, hereditària, socials, etc.
​
La teràpia manual utilitzada és molt personalitzada per a cada persona i cada situació. Engloba tècniques de treball cranial, mobilitzacions osteoarticulars o de teixits miofascial, alliberació muscular, etc.
​
L‘abordatge osteopàtic al pacient, combina la recerca de les correctes relacions biomecàniques entre estructures i sistemes corporals, juntament amb l'optimització de l'aport vascular i neurològic a aquestes, per retornar així, la innata capacitat del cos d’autocurar-se i adaptar-se constantment a qualsevol situació d’estrès físic o emocional.
​
​
És una teràpia complementària amb la medicina convencional. La finalitat és que els pacients puguin veure's beneficiats dels dos sistemes, segons les necessitats de cada moment.
Qui es pot beneficiar d’un tractament d'Osteopatia?
Des del naixement, podem anar acumulant tensions provinents del mateix part o inclús d’una posició intrauterina que ha creat punts de més pressió al cos del nadó. Totes les situacions que ens generen estrès físic i/o mental des que naixem, van creant tensions que acumula el nostre cos, i quan aquest comença a entrar en disfunció i comencem a tenir símptomes com dolor, és perquè acumula molta càrrega d'aquestes tensions.
​
Quines són les àrees de treball més freqüents?
-
En el nadó: plagiocefàlies, torticolis congènites, còlics, reflux gastro-esofàgic, restrenyiment, alteracions motrius, trastorns de la son- irritabilitat, etc.
-
En el nen i adolescent: cefalees i migranyes, dolors musculo-esquelètics, lesions de creixement, escoliosis, desequilibris posturals, símptomes físics desencadenats per mala gestió de les emocions (sovint són un reflex de nens als qui encara falten eines per gestionar l‘ansietat, les pors, autoexigències, etc. Aquest fet pot desencadenar qualsevol símptoma, com ara mal de panxa, mal de cap, bruxisme, vòmits, etc)
-
En els adults: qualsevol alteració de la funció neuro-musculo-esquelètica de columna, crani, pelvis o d’extremitats. Cefalees i migranyes. Molèsites físiques desencadenats per ansietat i depressió.
​
És important destacar, que dins el marc d’una bona formació, l’osteòpata està ben instruït per detectar molt bé, quan un símptoma físic no té una causa d’origen musculoesquelètic. I per tant, quines són les seves limitacions quant al treball en consulta i quan és necessari derivar per una valoració de medicina convencional.
Situació actual de l'Osteopatia:
L'Organització Mundial de la Salut (OMS), en el seu document "Benchmarks for training in Osteopathy "(2010) defineix l'osteopatia com una "professió sanitària independent d'altres; i que la mateixa, "incorpora coneixements mèdics i científics actualitzats en la cura del pacient". Aquest document descriu al seu torn quins són els criteris acadèmics que ha de complir el professional de l'osteopatia en la seva formació, així com quines són aquelles contraindicacions i restriccions al tractament, que per la seguretat dels pacients, s'han de prendre sempre en consideració.
​
​
Aquesta guia creada per l'OMS, juntament amb la Norma Europea en Osteopatia (EN16686), servirà per avançar en el reconeixement de l‘osteopatia i aconseguir així la regulació per igual a tots els països de la UE i la resta del món.
​
Actualment hi ha un elevat nombre de països on l'osteopatia està reconeguda com a pràctica sanitària i disposa de lleis específiques a aquest efecte, són Estats Units de Nord-Amèrica, Canadà, Nova Zelanda, Austràlia, Portugal, França, Regne Unit, Finlàndia, Suïssa, etc. A Espanya està encara en via de reglamentació.